dimecres, 21 de maig del 2014

PER UNA EDUCACIÓ DIGNA

"L'educació no ha de veure's com un cost, sinó com una inversió". I aqueixa és la qüestió: és l'educació una despesa o per contra és una inversió? Pot veure's la formació simplement des del plànol econòmic? És rendible escatimar en l'aprenentatge d'aquells que algun dia van a salvar vides, dirigir empreses, formar ciutadans o administrar un país? 

Segons la Llei Orgànica 8/1985, tots els espanyols tenen dret a accedir a nivells superiors d'educació, en funció de les seues aptituds i vocació, sense que en cap cas l'exercici d'aquest dret estiga subjecte a discriminacions degudes a la capacitat econòmica, nivell social o lloc de residència de l'alumne. La nova reforma està vulnerant totalment aquesta disposició legal, ja que sí estan havent discriminacions en funció del nivell econòmic de l'estudiant, a causa de la reducció de beques i a la pujada de les taxes universitàries. Açò provoca una bretxa encara més gran entre les classes socials. Amb la mesura que ha adoptat el govern actual, els alumnes amb una capacitat econòmica menor no poden accedir al sistema educatiu superior. És just determinar el futur acadèmic d'una persona en funció de la seua renda?, si atenem a la Llei Orgànica, no; no obstant açò atenent a les modificacions en el sistema educatiu superior, sembla que sí que és just. 

De sobra és coneguda la situació de crisi que vivim actualment, i la ciutadania entén que cal prendre mesures restrictives sobre aquest tema. El que costa més d'entendre és que aquestes restriccions afecten de manera més contundent a un dels pilars de la societat del benestar: l'educació. És cert que amb aquesta mesura es pretén fomentar el treball i esforç de l'alumnat, ja que les beques es concedeixen en funció de la nota mitjana. No obstant açò, i baix la meua opinió, els beneficis de la reforma són menors que els perjudicis que provoca. L'augment de la ràtio, l'acomiadament de professors associats o interins, està provocant una disminució en la qualitat de l'ensenyament públic, i per tant un empitjorament del futur de la nació.

La universitat compleix una funció social necessària per al sosteniment futur de l'estat, menyscabar el teixit universitari en qualsevol de les seues formes, no aconseguirà traure'ns de la crisi, solament veure'ns inversos en una societat inculta i analfabeta amb un nivell bàsic quant a educació, i per tant un nivell mínim de coneixement cultural i de ciutadania. Aquesta gran institució inverteix en els estudiants en qualitat educativa, per a formar-los en els seus interessos, perquè puguen aconseguir un bon futur a través de diversos estudis. És fonamental invertir en educació, ja que és necessari formar al futur de la societat perquè aquest siga capaç d'adquirir coneixements i destreses que li permeten desenvolupar-se en l'àmbit laboral i així aconseguir una ocupació digna. 

En definitiva, amb l'actual reforma educativa 14/2012 del 21 d'abril, tot l'esmentat anteriorment es veu vulnerat, ja que molts dels estudiants que actualment estan consolidant-se un futur, es veuen limitats per a seguir cursant els seus estudis, així com també els futurs estudiants que vulguen optar pels estudis universitaris, a aquests estudis solament accediran les persones amb un nivell econòmic privilegiat, per tant l'educació serà una despesa per a molts i en conseqüència una decadència en la nació. 

Què opineu?, penseu que està ocorrent açò en el sistema universitari? Jo vos he donat la meua opinió, i considere que sí, que l’educació ha passat a ser per a les persones amb un bon nivell econòmic. Jo tinc amigues que han tingut que deixar els seus estudis per no poder pagar la matricula, així doncs, es pot consentir aquesta situació? Jo opine que no!!

Per una educació publica, digna de qualitat i gratuïta!!



dilluns, 19 de maig del 2014

POLÍTICA LINGÜÍSTICA I ENSENYAMENT

El paper de l’escola en els processos de normalització d’una llengua minoritzada és molt important, ja que és un més dels agents socials implicats, i per tant, aquesta hauria de realitzar algunes de les funcions d’aquest procés:


-Difusió de la norma de la llengua minoritzada

-Facilitar l’adquisició d’aquesta als joves

-Normalització per part de la pròpia institució escolar com de la comunitat educativa.


L’escola ha sigut un motor incansable de normalització lingüística i recuperació cultural, però lamentablement la situació del valencià no és gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins de la societat. Per tant, cal un projecte polític que done sentit a tots aquests esforços.

Quan és aprovat l’Estatut d’autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, veiem una reforma educativa dins un model d’educació bilingüe, on ha d'haver-hi un domini de les dues llengües en pla d’igualtat per part de tots prescindint de la llengua habitual en iniciar l’escolaritat.

Els programes aplicats són els abans anomenats: PIL. PEV. PIP. 

El problema es veu reflectit en què 30 anys després de l’aplicació de la LUEV, només un 29% rep l’ensenyament en valencià.

Un altre punt a destacar són els forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i centres privats, i entre territoris.

A continuació podeu consultar la prezi sencera per poder entendre millor aquest tema.

Estem estratificant la societat? Creació de noves parles per alguns grups socials

M'ha paregut important, tractar aquest tema de la llengua estàndard i els nivells del llenguatge amb aquest text. L'any passat en Lingüística per a mestres vam tractar el llibre Llenguatge de López del Castillo, el qual tracta d'aquest tema. Per tant he realitzat aquest escrit per a que tothom conega un poc més d'aquesta lectura i si l'interessa puga llegir-se-la.

Per començar hem de dir que López del Castillo amb el seu llibre Llenguatge, a transmès al lector la seua visió del mateix. Aquest autor ens diu que els grups socials que anomenem classe baixa, estan en la nostra societat estratificats en l’últim escaló de la societat.  Aquets grup té i usa un llenguatge propi poc comú al que s’usa en els classes mitjanes i altes. Els gitanos, prostitutes, els lladres,  els immigrants.... han anant creant una gerga i argots propis. Açò es degut a que nosaltres, la societat, hem estratificat la població per classes, i per tant son marcades per unes cultures, i costums diferents entre elles, pel que fa que les més baixes siguen discriminades, posseeixen poc coneixement cultural, escassos recursos lingüístics, analfabetisme... tot açò son factors que influeixen per a que aquest sector de població sigui marginat.

Respecte al llenguatge estàndard coincidisc amb l’autor que, aquest grup social per diverses circumstàncies (recursos econòmic escassos, famílies trencades, xiquets no escolaritzats...)  no hagi assolit el suficient nivell cultural, encara que, això no vol dir que no hagen obtingut un nivell lingüístic adequat. Perquè l’escolaritat bàsica (6-16) es gratuïta i per tant tenen l’oportunitat d’adquirir un nivell lingüístic que els permet desenvolupares en una comunitat o en la societat.  Així com també mitjançant els mitjans de comunicació, aquests pel seu poder expansiu poden ajudar a la “classe baixa” a aconseguir un nivell mínim de coneixement de la llengua. D’aquesta manera, l’adquisició de la competència comunicativa i lingüística es fonamental per al desenvolupament comunicatiu òptim del individu.

Un altra qüestió important que tracta López del Castillo es  la relació de la gent de classe baixa a un llenguatge vulgar, però al meu parèixer a mi no em sembla així, ja que en molts pobles tenen una gerga o argots propis que san anat assolint mitjançant generacions i costums, i pel que a mi em fa això no em pareix gens vulgar.


Finalment, he de dir que l'adquisició d’una adequada capacitat lingüística, i comunicativa es molt important per al desenvolupament íntegre d’un individu, i per tant tothom te dret a poder aprendre aquestes competències per a que com a mínim pugui desenvolupar-se amb fluïdesa en la societat.  

En el següent enllaç podeu consultar un fragment del llibre:

PENSANT EN EL FUTUR

Abans que Espanya entrara en crisi, molts joves optaven per abandonar els estudis i cercar un treball amb el qual pogueren guanyar-se la vida, ja que en molts d'ells ni tan sols exigien el graduat escolar.

Però actualment el món laboral és més competent i la situació econòmica contribueix a açò. S'exigeix una major formació per a accedir a un lloc de treball a causa de la falta d'oferta i a l'excés de demanda. Es defensa l'educació com a mesura imprescindible per a aconseguir el canvi social. És per açò que una gran part dels joves que van abandonar els seus estudis per a incorporar-se al món laboral, ara es veuen obligats a reprendre'ls. De la mateixa manera, persones que han treballat durant molts anys, necessiten continuar formant-se per a ser més competents i poder així, mantenir la seua ocupació o accedir a un nou.

Sempre s'ha considerat que la universitat és la millor opció per a tenir un bon futur. Moltes famílies estalvien des que els seus fills són xicotets perquè posteriorment, puguen obtenir una titulació universitària. No obstant açò, l'actual reforma educativa impedeix que famílies amb escassos recursos puguen pagar els estudis universitaris dels seus fills, a causa de la pujada de taxes de matriculació. 

També existeixen altres opcions, com és la formació professional, la demanda de la qual ha augmentat considerablement. Alguns dels motius d'aquest augment són l'àmplia varietat de titulacions que s'ofereixen, el menor cost de matriculació o la proximitat al món laboral. Una altra opció és la d'estudiar alguna titulació en acadèmies i centres, en els quals podràs especialitzar-te en aquelles àrees que realment t'interessen. No obstant açò, en els nous graus universitaris no existeix tanta varietat d'especialització, són més generals. Com ocorre per exemple, amb la carrera de magisteri, la formació del qual és cada vegada més globalitzada.
És molt important tenir una formació, però ho és més encara el fet de gaudir amb ella. D'aquesta manera, aconseguirem sentir-nos satisfets amb el nostre treball i açò influirà en el nostre futur: la nostra vida serà més plaent i feliç. No cal perdre l'esperança, hem de lluitar pels nostres somnis i les nostres il·lusions. 

Un bon model a seguir per a trobar aquesta manera de vida és Steve Jobs, el fundador d'Apple. Va abandonar els seus estudis universitaris perquè no li motivava prou i la seua família s'estava gastant tots els seus estalvis; així i tot no va deixar de formar-se i va continuar assistint a les classes que realment li fascinaven, encara que pensava que no li servirien per res, com l'assignatura de tipografia. No obstant açò, anys després, aqueixa formació li va ajudar a fundar Apple i crear el millor ordinador que existia en aqueixos temps, el Mac.
La universitat no sempre pot oferir-te el que cerques, hi ha altres camins que t'ajuden a desenvolupar les múltiples intel·ligències, ja siga la musical, la social, o la lògic-matemàtica, entre unes altres. L'important és avançar en el camí cap al coneixement; és igual el mitjà que utilitzem per a aconseguir-ho, sempre que fem el que ens agrada.

Que penseu vosaltres:

Hem d'aconseguir, que es faja una educació més personalitzada per a que motive a l'alumnat a seguir amb els seus estudis?

Hem de ser persones més competents en la nostra ensenyança, per aconseguir bons llocs de treball?

Podem aconseguir tot açò amb la situació que estem patint actualment?

IMPORTÀNCIA DE L'ENSENYANÇA DEL LLENGUATGE PER ALS MESTRES I LA SEUA UTILITZACIÓ EN LA SOCIETAT

L'àmbit educatiu pateix canvis amb major freqüència de la qual podem suposar, així doncs els mestres han d'adaptar-se a aquests i intentar adquirir nous coneixements, per a transmetre'ls als seus alumnes. Aquests canvis afecten també a la manera de parlar, és a dir, hem desenvolupat noves formes de comunicar-nos i amb açò hem transformat el llenguatge, i per açò, la professió de docent ha d'estar a l'altura d'aqueixos canvis. Els mestres han de saber afrontar-los adaptant la seua parla al context en el qual es desenvolupe.

Els estudis universitaris són el nivell més alt que pot posseir una persona i per tant el nivell d'adquisició de la llengua també ho és. En el grau de magisteri existeixen diverses assignatures que van destinades al coneixement de la llengua, algunes d'elles són, lingüística, aprenentatge de la lectura i l'escriptura, llengua espanyola, desenvolupament d'habilitats comunicatives en contextos multilingües, etc... No obstant açò cadascuna d'elles ens ensenya diferents aspectes de la llengua que, sota el meu punt de vista, considere importants per a exercir la tasca de docent.

És evident que per a poder ensenyar cal saber que es va a ensenyar. La lingüística és una ciència que estudia la llengua des de la seua visió científica, és a dir, la seua estructura i les seues funcions. He volgut destacar aquesta ciència perquè dins de l'aprenentatge general de la llengua en magisteri, la lingüística és una part del llenguatge que em sembla imprescindible per al bon domini d'aquesta per part del docent.

En conclusió perquè el mestre adquirisca un bon domini de la llengua, es necessita una formació permanent; actualitzant i reciclant els seus coneixements científics i els procediments didàctics i metodològics. Aquesta formació constant ha de ser una acte-exigència per part del professor, aquest no ha de perdre la relació amb els estudis. Finalment, és necessari prendre consciència que els estudiants de magisteri han d'eixir preparats per a ensenyar a expressar-se amb correcció i a saber reflexionar/pensar. Els temps canvien, i amb ells el llenguatge, per tant el docent ha d'estar preparat davant aquests canvis.

dimarts, 13 de maig del 2014

NORMATIVITZACIÓ I NORMALITZACIÓ

A través de la següent prezi hem treballat la normativització i la normalització que es refereix al  paper que han tingut els mitjans de comunicació en el procés de recuperació.

Per parar la substitució lingüística es requereix la normalització, que està basada en:

- La voluntat política
- Normativització
- Estandardització
- Política lingüística

No és fins al primer terç del segle XX quan comença el procés de normativització, i que gràcies a autors com Pompeu Fabra, entre uns altres, comença a dotar-se d'una normativa unificada.

Les aportacions de Pompeu Fabra i els seus col·laboradors, són molt importants, així doncs, aquests autors van redactar:

- Les Normes Ortogràfiques de 1913,
- La Gramàtica en 1918,
- Les converses Filològiques 1919-1928,
- El Diccionari General en 1932.

Després de la normativització hem treballat la normalització (fer normal l'ús de la llengua). És en aquest punt on els mitjans de comunicació tenen una gran influència en els models lingüístics, proporcionant una cohesió social per a la difusió de la llengua oral estàndard.

Es tracten també temes en quant a l’ensenyament de la llengua a les escoles. Tot alumne per a que domine ambdues llengües de la mateixa manera, apareixen tres programes bilingues:

-Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)
-Programa d’Immersió Lingüística (PIL)

-Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)


MODELS D'EDUCACIÓ PLURILINGÜE

En aquesta presentació, es tracten diferents conceptes, alguns d’ells són:

· Llengua oficial: La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a pròpia i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona.

· Llengua cooficial: llengua oficial en un territori juntament amb una altra o altres.

· Drets i deures lingüístics: llibertats i obligacions establides per llei.

· Llengua pròpia: és un terme jurídic que apareix en diversos Estatuts d'Autonomia (p.ex. Estatut Valencià, 2006) com a sinònima de llengua històrica, vernacla o tradicional d'un territori.

· Llengua primera: llengua familiar, llengua materna, llengua mare, L1.

Resum de les implicacions de l’ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià:

• 1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

• 2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.

• 3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar l'escolaritat obligatòria.

• 4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.

• 5. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües oficials de la Comunitat.


• 6. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.



















MULTICULTURALITAT: Una perspectiva educativa X. Lluch

En aquesta prezi, s'aborden diferents qüestions sobre la multiculturalitat:

  • Pot una societat plural generar una identitat col·lectiva?
  • Com educar per a promoure des de la diversitat, societats cohesionades, amb sentit de comunitat, amb mecanismes de cooperació i integració?
  • Quina funció cal reclamar a l'escola, en aquest context sòciocultural heterogeni?
  • Pot l'educació intercultural suposar una resposta a aquestes preguntes?
També es treballen diferents objectius i conceptes al llarg d'aquesta prezi. Així com tambe:
  • tres propostes fonamentals de l'educació intercultural. 
  • set propostes des de l'educació intercultural 
Tot açò podeu consultar-ho al següent prezi.



L'ADQUISICIÓ D'UNA SEGONA LLENGUA

DEU IDEES BÀSIQUES PER A POTENCIAR L'ADQUISICIÓ D'UNA L2
  • L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en quantitat suficient. 
  • La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2. 
  • La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l’escriptura sistemàtica. 
  • En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació del coneixement lingüístic. 
  • Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació. 
  • Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessin. 
  • Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut. 
  • El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals. 
  • La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.
  • Si l’alumne aprèn a “preguntar” aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.
GLOSSARI DE TERMES:




HISTÒRIA SOCIAL: Panorama històric del conflicte de llengües al País Valencià

Aquesta prezi tracta el procés de substitució lingüística:

-l'etapa d'expansió desde el S.VIII al S.XIV 
-l'etapa d'esplendor S.XV
-El procés de substitució lingüística:
  • Decadència: etapa del començament del procès de substitució lingüística en oposició al de Renaixença. En aquest període la llengua recupera els usos cultes.
  • Renaixença: sol situar-se simbòlicament amb la publicació de l'Oda la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau.
-Segle XX: Inici del procés de Normativització i la Normalització.


dilluns, 12 de maig del 2014

Contacte de llengües: Bilingüisme, diglòssia i substitució lingüística: repercussions en l’àmbit escolar

 El llenguatge és: la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a ell.

ELEMENTS INTERNS
ELEMENTS EXTERNS
L’estructura lingüística: tot el conjunt de mecanismes interns de funcionament d’una llengua: fonètica, fonologia, lèxic, regles ortogràfiques i morfosintàctiques.
Estudia l’essència de la llengua
És l’objecte d’estudi de l’antiga gramàtica, de la lingüística tradicional i de la moderna lingüística
En aquest apartat s’estudia l’ús lingüístic, es a dir,  les relacions que hi ha entre llengua i societat i les condicions d'existència d'una llengua.
La sociolingüística: és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i usa la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.
La sociolingüística s'ocupa tant dels usos lingüístics efectius, conscients i inconscients, com dels simbòlics (connotacions, valors i actituds) estudia els canvis estructurals que són l'objecte de la lingüística històrica i, a més, tracta d'explicar el perquè d'aquests canvis, mentre que la lingüística estricta es limita a la descripció de la forma

Alguns dels conceptes d’aquest tema són:

-Monolingüisme: És l’existència d’una sola comunitat lingüística dins d’un mateix estat. Aquesta situació és excepcional. No s'ha de confondre amb l’acceptació d’una sola llengua oficial. El monolingüisme és una situació estranya, és l'excepció i la norma general és el plurilingüisme.

*El contacte de llengües, es pot designar de la següent manera: la relació que dues llengües mantenen en el si de llurs comunitats.
*El monolingüisme individual, té lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual. El monolingüisme social, es produeix quan en el context d'una determinada societat s'usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.
*Les llengües minoritàries tenen un nombre reduït de parlants. La llengua minoritzada, és aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés dels seus usos en la pròpia comunitat lingüística.

-Bilingüisme: Per bilingüisme entenem el cas més simple de plurilingüisme: aquelles situacions en què les llengües en contacte en són només dues. S'ha parlat de diferents classes de bilingüisme:

*el bilingüisme individual que es pot classificar segons el grau de domini de la llengua (passiu: l’entén però no la parla o no la vol parlar, actiu: l’entén i la parla), segons el grau de domini (simètric: totes es coneixen per igual, asimètric: es dominen algunes formes més que altres) i segons la motivació psicològica (instrumental: per motius laborals  o econòmics , com el cas de l’anglès. Integratiu: els immigrants).
*el bilingüisme social que afecta a grups sencer o col·lectius i que sols es dona quan s'imposa una llengua a un poble (una llengua està per damunt d'una altra)
*el bilingüisme territorial definit com un espai dividit en dues zones en les que es  parla en cadascuna una llengua pròpia.

-Diglòssia: En aquest cas es parla de distribució funcional d’aquestes dues varietats d'una llengua. Una distribució en què els àmbits d’ús formals i els àmbits d’ús informals són distribuïts de manera rígida. Es a dir, segons Fishman, és aquella situació en què la llengua A es parla en els usos formals, i la llengua B es relegada als usos informals.

-Substitució lingüística: Existeix un conflicte lingüístic quan el contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes lingüístics competeixen entre ells desplaçant parcialment o total un sistema en els diversos àmbits d'ús.

Sorgeix quan una llengua forastera (dominant o expansiva) comença a ocupar els àmbits d'ús d'una altra pròpia d'un territori (llengua dominada, recessiva o minoritzada).
Una vegada que una comunitat lingüística entra en una situació de conflicte lingüístic, el procés iniciat es dirigeix cap a la substitució o extinció de la llengua recessiva.

El desenllaç és la desaparició de la llengua pròpia i la seua substitució per la forastera (substitució lingüística), o bé el procés contrari: la normalització. 

-Interferència lingüística: canvis en l’estructura d’una llengua modificats per la influència d’una segona llengua. 

diumenge, 4 de maig del 2014

Més de 8.000 persones demanen a la consellera Català en la Trobada de la Costera que rectifique la política d'atac al valencià



Milers de famílies reclamen l’ensenyament en valencià en l’escola per als seus fills. Com bé ha declarat Vicent Moreno president de Escola Valenciana, milers de valencians ens sentim identificats i orgullosos d’utilitzar la nostra llengua, ja que això ens ofereix avantatges a l’hora d’aprendre altres llengües i ser més competents.

També ha declarat, que les famílies valencianes volen que els seus fills estudien en valencià, ja que les escoles on ofereixen aquesta línia tenen més matriculats en valencià que en castellà. Per tant, els pares saben que l’ensenyament en valencià, es òptim per a l’aprenentatge dels xiquets, i és un dret que tenen tots ells. Ja que aquesta ensenyança assegura una bona competència lingüística ambdues llengües oficials i facilita l’aprenentatge d’una tercera llengua: l’anglès.




El 10 de maig manifestacions per l'escola pública i en valencià


La Plataforma per a l’Ensenyament Públic, ha organitzat manifestacions a Alacant, Castelló i València, per un ensenyament digne, públic i en valencià. Per a que la Llei LOMQE i les retallades, no invaliden el valencià a les nostres escoles.

Tothom tenim dret a poder estudiar la nostra llengua, la llengua dels valencians.
Dins l’enllaç de la noticia podreu trobar un àudio amb el missatge de manifestació del 10 de maig.



400 voluntaris recullen signatures per a reobrir la televisió pública


Com bé diu la notícia, la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), vol arreplegar 50.000 signatures perquè es reòbriga la cadena televisiva de Canal 9.

Josep Lluís Fitó, secretari de la ILP, reivindica el dret col·lectiu del poble valencià al fet que es puguen transmetre, comunicar i rebre a través dels mitjans de comunicació, la difusió de continguts en la llengua pròpia dels valencians. 

En el següent enllaç podeu trobar la notícia.




dilluns, 10 de març del 2014

Les Normes del 32


Amb el nom de <<Normes del 32>> o <<Normes de Castelló>> naixen unes normes ortogràfiques signades a Castelló de la Plana l’any 1932 per alts representants de la cultura valenciana i del valencianisme polític. Un acord que segueix les normes bàsiques de Fabra, adaptades a les particularitats del valencià. Aquest acord certificava l’acceptació amb certs tons de la reforma ortogràfica començada per l’Institut d’Estudis Catalans. Es així, que aquestes normes es materialitzaren amb les Normes Ortogràfiques del 1913 i la Gramàtica Catalana del 1918.
Les diferents entitats culturals que acceptaren aquestes Normes de Castelló van ser: Societat Castellonenca de Cultura, Lo Rat Penat, Centre de Cultura Valenciana, Agrupació Valencianista Republicana, Seminari de Filologia de la Universitat de València, Unió Valencianista, Centre d’Actuació Valencianista, Agrupació Valencianista Escolar, Centre Valencianista d’Alcoi, Centre Valencianista de Bocairent, Centre Valencianista de Cocentaina, Joventut Valencianista Republicana de Manises, Editorial L’Estel, Seminari El Camí.
Pel que fa a les personalitats que signaren l’acord de les Normes de Castelló són les següents: Francesc Alcayde Vilar, Maximilià Alloza Vidal, Francesc Almela i Vives, Pasqual Asins i Lerma, Joan Beneyto i Pérez, Francesc Bosch Morata, Francesc Caballero i Muñoz, Emili Calduch Font, Francesc Carreres de Calatayud, Salvador Carreres Zacarés, Angelí Castanyer i Fons, Lluís Cebrián Ibor, Lluís Cebrián Mezquita, Emili Cebrián Navarro, Manel Cervera, Enric Duran i Tortajada, Ferran Escrivà Cantos, Francesc Figueras i Pacheco, Lluís Fullana Mira, Honori Garcia i Garcia, Francesc Garcia Gascón, Josep Gasch Gasch, Emili Gómez Nadal, Constantí Gómez Salvador, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Salvador Guinot Vilar, Ramon Maria Huguet Juan, Gaietà Huguet i Segarra, Antoni Igual Úbeda, Eduard López-Chávarri, Miquel Martí Esteve, Eduard Martínez Ferrando,, Francesc Martínez i Martínez, Felip Mateu i Llopis, Enric Navarro i Borràs, Bernat Ortín Benedito, Josep Pascual Tirado, Miquel Peña Masip, Adolf Pizcueta i Alfonso, Joan Baptista Porcar i Ripollès, Ferran Pròsper Lana, Joaquim Reig i Rodríguez, Lluís Revest i Corzo, Àngel Sánchez Gozalbo, Lluís Sales Boli, Carles Salvador i Gimeno, Vicent Sanchis Sugráñez, Manuel Sanchis Guarner, Josep Sanchis Sivera, Ricard Sanmartín i Bargues, Joan Simón i Matutano, Enric Soler i Godes, Llorenç Sorlí i Ballester, Manel Tetuà Cases, Maximilià Thous i Llorens, Leopold Trènor i Palavicino, Emili Vilella Garcia, Ignasi Villalonga i Villalba, Josep Lluís Bausset i Ciscar.

Així doncs, gràcies a les diferents personalitats en conjunt amb les entitats culturals del País Valencià, tenim al nostre abast aquestes normes que regulen i normativitzen l’ortografia de la llengua valenciana.

Abans de finalitzar aquesta entrada, ací baix vos deixe els documents originals escanejats, per a que pugueu veure la unificació de la nostra  llengua, la llengua dels valencians                                                              





dissabte, 8 de febrer del 2014

Escàs contingut d'APP en Català

Vos ha passat alguna vegada que heu buscat en el Apple Store o en el Play Store aplicacions en Valencià i no heu trobat cap o molt poques??
A mi ma passat moltíssimes vegades. He buscat  i rebuscat tant en Android com en IOS i n’he aconseguit a penes unes quantes. Així doncs, navegant per la web, he trobat informació sobre aquest tema.

Hi han diverses aplicacions que podem descarregar als nostres dispositius o tabletes. Aquestes son les següents:

-La primera de totes és el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i ha dues versions gratuïtes per a iphone/ipad/itunes o android. Des de la IEC es poden baixar totes.
-Seguidament troben per a ipad/iphone l’APP del Diccionari Català/Valencià/Balear a la web noucat.com de forma gratuïta.

-A Google Play trobareu diverses aplicacions: el gran dictat (gratuïta), El joc del penjat (gratuïta) i e famós joc Apalabrados, (gratuïta o -0.50€).

-Trobem tres eines que resulten útils a l’hora d’aprendre o millorar el Valencià o el Català. Aquestes són les següents: Diccionari de Català oral (gratuïta) , el CorrectorLite la versió reduïda lliure per a iphone/ipad  que va desenvolupar la UPF (Universitat Pompeu Fabra). També teniu la versió Pro (2.99€). I per últim, Posa’ls una aplicació per aprendre i practicar els pronoms febles. Disponible en Apple Store.

Per acabar vos deixe una web amb milers d’aplicacions en Català. Podem trobar de tot tipus, ja siguen jocs, multimèdia, productivitat... com aquest blog esta enfocat a les habilitats comunicatives en contextos multilingües, destacarem algunes relacionades amb l’educació.

         -Els meus alumnes (gratuïta)
         -Mapa Politic (aprendre) (gratuïta)
         -La Diana menja sa (gratuïta)
         -L’embarbussamentquefafort (gratuïta)
         -Dictats (Català) (gratuïta)

       Si algú coneix algun lloc més on trobar aquest tipus d’aplicacions o bé sap d’alguna més, endavant, compartisquen-les  amb nosaltres.


Salutacions, i fins el següent post.